dimarts, 3 de gener del 2017

SESSIÓ 3: CLASSE DE IOGA

Vaig a contar-vos què és el ioga i els beneficis que té per als xiquets d'infantil.

Què és el ioga?
Conjunt de tècniques de concentració derivades d'una doctrina filosòfica que és practica per tal d'aconseguir un major control físic i mental. 
El ioga és apte per a la salut de tots, involucra el domini de l’energia vital mitjançant certes postures corporals i la respiració.

El ioga és una magnífica eina de relaxació tan vàlida per a adults com per als xiquets. Si s'escau, a més, aquesta disciplina mil•lenària ajudarà als xiquets a connectar millor amb si mateix i controlar el seu cos.


OBJECTIUS: 
El ioga és un sistema de desenvolupament i evolució personal que abraça el cos, la ment i l'esperit, mantenint l'equilibri d'aquestes tres forces a través de la combinació de moviments que asseguren la nostra salut física amb tècniques de respiració, de meditació, que han d'assegurar la pau mental.

   - Estirar i tonificar músculs i articulacions.
   - Alliberar la tensió mental i física.
   - Controlar el cos.
   - Millorar la flexibilitat.
   - Realitzar d'exercicis de respiració iòguica.


ELS BENEFICIS QUE PRESENTA PER A LA SALUT:

   - Augmenta la flexibilitat de la columna
   - Enforteix braços i cames
   - Millora la capacitat respiratòria
   - Desenvolupa la capacitat de concentració
   - Aporta equilibri emocional, reduint l’agressivitat
   - Es recomana per a determinats trastorns del comportament
   - Millora la circulació

Exemple de classe de ioga:







SESSIÓ 2: GIREM!

El gir és la rotació de tot el cos al voltant d'uns dels tres eixos  corporals.

Els exercicis dels girs milloren els següents apartats motrius: coordinació dinàmica general, lateralitat, espacialitat i consciència corporal.
Els girs és dividixen en tres plans: sagital, frontal i transversal; i en tres eixos: transversal, vertical i posterior.

1. OBJECTIUS
  • Realitzar distints tipus de girs.
  • Controlar l'orientació del cos durant el gir.
  • Conéixer les parts corporals que intervenen en l'execució dels girs.
  • Respectar les regles del joc i als companys.


2. CONTINGUTS
  • Els girs: execució i desenvolupament.
  • Orientació del cos durant el gir.
  • Coneixement de les parts corporals que intervenen en l'execució dels girs.
  • Respecte per les regles del joc i pels companys.



 3. ACTIVITATS

CALFAMENT
   - Som trompes!: els xiquets caminen lliurement pel gimnas i quan la professora done una palmada tindran que donar un gir.

Variants: girar amb els braços molt separats del cos, amb els braços propers al cos, un braç amunt i l'atre avall, per parelles girem cap a la dreta i després cap a l'esquerra…

DURACIÓ: 2-3 minuts
AGRUPAMENT: tota la classe


PART PRINCIPAL
   - Cuba-lliure: un xiquet se la queda i té que intentar agafar a un alte xiquet. Per a que no els pillen deuran dir ¡CUBA! I quedar-se quiets. Per a salvar-se deurà realitzar el gir que ell vullga i sobre l'eix que vullga.

DURACIÓ: 5 minuts
AGRUPAMENT: tota la classe

   - Circuit: realitzarem un xicotet circuit i repasarem tots els girs.
 


DURACIÓ: 5-6 minuts
AGRUPAMENT: tota la classe






VOLTA A LA CALMA

Tombats en el sol posarem música relaxant, tindran que tancar els ulls, baixarem el to de veu, la llum...


DURACIÓ: 2-3 minuts


AGRUPAMENT: tota la classe

SESSIÓ 1: ENS MOVEM!


Els desplaçaments permeten als xiquets accedir a l'espai que li rodeja, constituint d’aquesta manera en un instrument bàsic d'exploració de l'entorn. El xiquet podrà, al traslladar-se en l'espai, entrar en contacte en diversos objectes, relacionar-se amb atres xiquets.

1. OBJECTIUS DE LA SESSIÓ
  • Realitzar i desenvolupar diverses formes de desplaçament, ja siga en marxa o en carrera.
  • Conéixer les parts corporals que intervenen en els desplaçaments.
  • Respectar les normes de joc i als companys a l'hora de realitzar els desplaçaments.


2. CONTINGUTS:

  • Desplaçaments: execució i desenvolupament.
  • Coneixement de les parts corporals que intervenen en l'execucio dels desplaçaments.
  • Respecte per les normes de joc i pels companys.


3. ACTIVITATS:

CALFAMENT:

   - Caminem: traçar un recorregut en el sol i els xiquets caminen sobre ell. Podem utilitzar com recorregut les línies dels camps de futbol traçades en el pati o gimnasi o traçar-les nosaltres.

VARIANTS: de puntetes, de taló, sobre la part interna del peu, sobre la part externa del peu, en un peu…
DURACIÓ: 3-4 minuts
AGRUPAMENT: tota la classe.


PART PRINCIPAL
   - Ens agrupem!: els xiquets van caminant per tot el gimnàs i ocupen tot l'espai, quan la professora diga una roba deuen agrupar-se pel que hi haja indicat la professora. Per exemple: anem a agrupar-nos pel color de la camiseta!, pel color dels calcetins!...
Variants: segons el numero que la professora indique.

DURACIÓ: 3-4 minuts
AGRUPAMENT: tota la classe


   - La locomotora: coloquem aros per la sala, sempre un aro menys de les parelles de xiquets que
 haja.
Un grup és la locomotora, quan sone la música la locomotora tindrà que passejar per tot el gimnàs ballant i tindrà que anar tocant a la resta de parelles, que estaran dins dels aros, que estos tindran que posar-se darrere i aixina és formarà una locomotora.

DURACIÓ: 10 minuts
AGRUPAMENT: parelles


   - Tenim cues!: donarem a cada xiquet un mocador que deuran colocar-se com si fora un cua. Tindran que anar a per les cues dels companys i tindre cuidat de que no els agafen la seua.
El joc comença quan comence la música i termina quan esta acabe.

DURACIÓ: 5 minuts
AGRUPAMIENT: tota la classe.



VOLTA A LA CALMA:

   - Ens relaxem: un xiquet de cada parella esta tombat a la terra i el company amb una  pilota de goma bromera s'encomanarà de donar-li un massatge passant la pilota per tot el cos. Primer un xiquet i després l'atre. Els posarem una música per a ajudar-los a que és relaxen, baixarem la llum, parlarem en un to baix…



DURACIÓ: 3-4 minuts

AGRUPAMENT: parelles

ALIMENTACIÓ I ESPORT

Vaig a parlar-vos d’un tema transversal molt important per a l’esport, sobre tot en infantil, i és l’alimentació.

Hem de parlar de LA PIRÀMIDE ALIMENTÀRIA O PIRÀMIDE NUTRICIONAL. És un gràfic dissenyat a fi d'indicar d’una forma simple quins són els aliments que són necessaris en la dieta i les racions que hem de prendre al dia per a aconseguir una dieta sana i equilibrada. Esta piràmide inclou tots els grups d'aliments, sense intentar restringir cap, només indica de manera senzilla quant hem de consumir de cada un d'estos grups a fi de mantindre una bona salut.

Està construïda de tal forma que els aliments que es troben a la base són més importants en la nostra dieta que els aliments que es troben en el vèrtex superior.
Els objectius principals de la pirámide alimentaria són la ingesta d'aliments més variats, una menor ingesta de grasses saturades i colesterol, menjar més fruites, vegetals i grans, aixina, com la ingesta moderada de sucre, sal i alcohol. L'eixercici físic és recomana amb la finalitat de la pèrdua o el manteniment del pes com tambe, la prevenció de malalties com la diabetis, l'hipertensio, l'osteoporosi o els problemes cardiovasculars.


GRUPS DE LA PIRÀMIDE ALIMENTÀRIA

GRUP 1: aliments rics en carbohidrats, principal font d’energia per al nostre cos. Exemples d'aliments en aquest grup: una porció de pa, cereals, arròs, te o macarrons cuits.  (mínim 6 porcions per dia).

GRUP 2: vegetals i verdures riques en vitamines, minerals i fibra. Exemples:  bròcoli, safanoria, carabassa o remolacha. (3 a 5 porcions al dia).

GRUP 3: Les fruites son bones fonts de vitamines, minerals i fibra, sobre tot quan és consumixen de manera natural. (2 a 4 porcions per dia).

GRUP 4: carns, ous i llegums com , llentilles, pesoleres,  les anous i les castanyes conformen este grup. (2-3 porcions per dia).

GRUP 5: Llet i productes làctics: son els majors proveïdors de calci, un mineral que interven en la formacio d'ossos i dents, la contraccio muscular i l'accio del sistema nerviós.

GRUP 6: crema, manteca, sagi, olis, etc. Aquesta és la part superior de la piràmide i deuem consumir els productes amb moderació.

Tot astò combinat amb un poc d’esport, en el nostre cas (xiquets d’infantil) una vegada a la setmana està bé.


A classe tindrem una sessió teòrica d’aquest tema i farem la nostra piràmide.



Espere que us haja servit !!

LES TICS EN EDUCACIÓ

Vaig a parlar-vos de les TICs en educació, per a fer-vos una xicoteta idea de la seua importància.

Hem d'oferir als alumnes diferents possibilitats d'utilització de les TICS en el nostre context educatiu. 

És d'una gran utilitat dissenyar recursos tecnològics per a l'educació a més de desenvolupar diversos projectes que intregren l'ús de les TIC ja que en la nostra societat s'ha produït un gran avanç respecte a les TICs i els xiquets cada vegada més, esten més integrats en un mon tecnològic, és a dir, hem de moure'ns pels seus interessos. Parlant de la meua matèria, l´educació infantil, crec que és important començar a utilitzar-les des de l´aula infantil perquè es vagen adaptant a elles i anar innovant conforme vagen creixent.

Podem fer sessions de psicomotricitat utilitzant les TICS, podem ver videos a youtube, mirar diferents aplicacions d’esports, podem crear la nostra aplicació…




Internet i Educació:

Amb Internet s'ha despertat una gran expectativa en els àmbits docents, polítics i informatius sobre el potencial formatiu dels recursos continguts en la xarxa. Internet té un gran eco social. 
És precís que els professors pensen abans i reflexionen sobre què es va a fer, què se'n va a utilizar... Internet és un recurs educatiu. 
En les teories de l'aprenentatge constructivistes fan especial èmfasi en la idea de l'alumnat com a centre dels processos cognitius i dels processos d'ensenyança i d'aprenentatge, és el que situa els recursos en un esquema complex de continguts, processos i condicions d'aprenentatge. Des del constructivisme en tota situació d'aprenentatge hi ha tres elements: els resultats de l'aprenentatge, o continguts (QUÈ s'aprén) , els processos (com s'aprén) i les condicions d'aprenentatge (el que ha de complir una activitat o una situació perquè l'aprenentatge es produïsca) . 

Estos processos tenen una característica comuna: són propis, interns i inherents a l'aprenent. La intervenció del professor per a propiciar el canvi en el material cognitiu només pot ocórrer per a crear condicions favorables a eixe canvi. Cada aprenentatge requereix unes condicions concretes: els recursos educatius i les estratègies d'ensenyança, i per la interacció d´ambdós. En este marc entenem l'ús dels mitjans inforàtics com a recursos educatius específics que afavoreixen l'aprenentatge de procediments, conceptes i destreses associats a situacions específiques d´aprenentatge i en relació amb estratègies didàctiques pròpies. 

Internet és una efectivitat pedagògica, és una realitat.

1. Internet és un vehicle de comunicació per a alumnes i professors. Els instruments telemàtics afavoreixen el treball cooperatiu i els contactes interpersonals, eliminen barreres de l´espaci i temps, permeten la comunicació directa i simultània o per mitjà d´intercanvi de missatges, l´alumne penetra en activitats del món real. Al professor li facilita la informació necessària. 

2. Els recursos educatius que proporciona internet. Informacions, imatges, textos en qualsevol idioma, de qualsevol autor literari, filosòfic, científic...de qualsevol època, diccionaris, mapes. 

3. La xarxa, i els seus servicis, com a recurs: tutoria telemàtica, educació a distància, metodologies amb internet. La telemàtica és un recurs eficaç de suport a l´educació a distància. En la formació a distància l´alumne es veu alliberat del condicionants de temps i espai. Gràcies a una ruptura entre les activitats d´ensenyança i les activitats d´aprenentatge. L´alumne regula el seu aprenentatge de forma més autònoma. Potència l´autonomia general, l'autoaprenentatge i l´autoformació, l´autoregulació, l´evaluació...

Espere que us siga d'ajuda!!


OBJECTIUS I CONTINGUTS

A continuació us mostraré els objectius i continguts importants a tindre en compte per al bon desenvolupament de la Unitat Didàctica de psicomotricitat.


Els objectius didàctics de la Unitat Didactica són els següents:

  • Avançar en la construccio d'una imatge real i positiva de sí mateix, identificant caracteristiques i qualitats personals.
  • Conéixer i representar el propi cos, identificant les seues parts i funcio, descobrint les possibilitats d'acció i expressió, respecte a les habilitats motrius bàsiques.
  • Utilitzar el joc i el moviment per a la coordinació corporal, control corporal i acceptació de les regles.
  • Progressar en l'adquisició d'habits i actituts relacionades en la higiene i l'enfortiment de la salut.
  • Participar en totes les activitats proposades en la Unitat Didàctica.
  • Tindre una actitud positiva.
  • Descobrir diverses llenguatges, tècniques i soports, acostant-se al coneiximent musical.
  • Discriminar i amprar correctament el vocabulari de l'unitat.


Els continguts educatius deuen visualitzar-se de forma inclusiva i relacional, ja que la seua interconnexió es molt significativa i deuen entendre's com àmbits d'actuació, com espais d'aprenentatge d'actituts, procediments i conceptuals.

  • CONCEPTUALS:

-Construcció d'una imatge real i positiva de sí mateix.
-Coneixement i representació del propi cos, identificant les seues parts i funcions, respecte a les habilitats motrius bàsiques.

  • PROCEDIMENTALS:

-Utilització del vocabulari de l'unitat.
-Utilització de diversos llenguatges per a comunicar-se.
-Interpretació de cançons.
-Dramatització de relats.

  • ACTITUDINALS:

-Participació i col.laboració en les diferents activitats proposades al llarg de la Unitat Didàctica.
-Actitud positiva en el desenvolupament de les sessions.

EL CALFAMENT

El calfament és un exercici físic i també és una part essencial de l'activitat física.
Són una sèrie d'exercicis que es realitzen abans de començar una activitat, en la qual es necessita d’un esforç superior al normal.
A mesura que fem activitat física d'una manera moderada i regular, el nostre cos es va adaptant a l'esforç, de manera que podem anar incrementant la pràctica esportiva. Aquesta capacitat d'adaptació i de resistència a l'esforç ens evitarà patir lesions, però tanmateix sotmetre el múscul al màxim esforç de manera sobtada sempre pot causar lesions. Si realitzem durant 10 o 15 minuts un escalfament muscular a base d'estiraments, petites curses, etc. es garanteix que el múscul es calfe i no patirà cap mal.

Raons per a fer el calfament:
·        Evita les lesions durant l'activitat física.
·    Activa el cor i amb això millora el bombament de la sang a tot el cos i també la capacitat d'absorció d'aire.
·        Millora el rendiment de l'activitat física que es realitzarà seguidament.


Tipus d’exercici:
·Exercicis globals: en els quals intervé la major part del cos. Un exemple d'aquest tipus d'exercici és la carrera.
·Exercicis de mobilitzacions articulars: que són per moure les articulacions. Per exemple: quan fem rotar els turmells 


A continuació us presente alguns exercicis que podeu fer:

*Hem de tindre en compte que són xiquets d’infantil, hem d'ajustar el calfament al grup-classe.

EXERCICIS GLOBALS:


Carrera normal, 2 minuts.






Carrera lateral, 30 segons.



Pujem els genolls al pit, 30 segons






EXERCICIS DE MOBILITZACIONS ARTICULARS:



Movem el turmell cap a l'esquerra i després cap a la dreta, 15 segons.

UNA FERRAMENTA IMPORTAT:


Els contes motors són un recurs pedagògic amb el qual podem treballar els continguts de psicomotricitat a Educació Infantil. En ell, els alumnes s'endinsaran en un mon en el que seran els protagonistes de la seva pròpia aventura i experimentaran en primera persona com resoldre les dificultats i reptes que es plantegen.
Amb els contes motors podem treballar:
  • L’atenció
  • Desenvolupar la imaginació
  • Potenciar els sentits
  • Memoritzar
  • Deshinibir-se, en el cas que representem el conte
  • Enriquir el llenguatge


A continuació us pose uns exemples de contes motors:


PORTADA
TÍTOL I SINOPSI
AUTOR I EDITORIAL


“Anem a caçar un ós”
En aquesta versió de la cançó popular anglesa, el poeta Michael Rosen i la il·lustradora Hellen Oxenbury segueixen la pista de quatre nens que surten amb el seu pare a caçar un ós. Junts travessaran un camp ple d’herba, un riu profund, una tempesta, un bosc molt fosc… fins a arribar a una cova estreta i tenebrosa… “Qui té por de l’ós?”
Michel Rosen i Helen Oxenbury
Barcelona: Ekaré 2013.


“La Petitona va al bosc”
La Petitona és una nena entremaliada i molt curiosa. I, com que és molt petita, es fica per llocs on les altres criatures només poden arribar amb la imaginació.

Els xiquets descobriran, amb la Petitona, el món que els envolta. En aquest cas, la tardor i les relacions espacials
Roser Rius
Ed. Cruïlla


“El capità Jan i els pirates”
podem endinsar-nos en la imaginació d'aquests tres xiquets, qui fan que un dia de platja en família es convertsca en una aventura pirata plena de diversió. Tot comença quan tres mariners del bo i millor construeixen vora mar un galió...
Peter Bently i Helen Oxenbury
Ed. Juventut



PARTS D'UNA SESSIÓ

   La sessió de psicomotricitat prepara el cos lliurement, el desperta, li aporta sensacions, emocions i pensaments. Li ofereix la possibilitat d'experimentar habilitats i competències, com ara: el plaer de la conquesta, el plaer de comunicar-se, el plaer de ser i actuar, el plaer de pensar o el plaer de crear.

Les fases essencials que hem de dur a terme en una sessió psicomotriu són les següents:

  • Moment inicial o ritual d’entrada: aquesta primera fase és el moment en què s’inicia el retrobament amb l'educador, el pas a un espai de llibertat, alegria i convivència, a unes normes i rituals que efectuarem dins la sala on realitzarem la sessió.


  • Moment per a l’expressivitat motriu: aquesta fase és aquella en què podríem dir que es realitza la sessió que hem preparat per treballar els diferents aspectes que volem desenvolupar a nivell motriu en l’infant.


  • Fase de relaxació: una vegada acabada l'activitat que hem esmentat abans, hem de donar pas al moment de tornar a l'estat natural, ja siga per excés d'activitat o per defecte. Llavors ve el moment de la relaxació. Hem de tindre en compte que iniciarem la fase de relaxació en funció de la sessió que haguem organitzat amb l'alumnat. Si hem organitzat una sessió molt moguda anirem buscant la calma a poc a poc, amb una relaxació progressiva, fins que és queden tranquils, ja siga estirats a terra com drets. Si la sessió ha estat poc moguda no cal arribar a una relaxació total.


  • Fase de preaccentuació i llenguatge: per saber com ha viscut la sessió l'infant és necessari buscar canals de comunicació adients tenint en compte la seva edat. La comunicació amb l'infant ens permetrà plasmar allò que l'infant ha vivenciat i que ha estat significatiu per a ell o ella; i també l'ajudarà a interioritzar el concepte treballat.



  • Fase final o ritual de eixida: quan arriba el moment del comiat hem de preparar l’infant per tornar a la classe o activitat següent. Si establim unes rutines l’infant les accepta com a norma ajudant-lo a nivell afectiu. Amb això evitem desestabilitzar-lo emocionalment quan el separem de tot allò que li dóna plaer, seguretat i benestar.

FASES PRÈVIES QUE HEM DE TINDRE EN COMPTE

Abans d'entrar a la sala de psicomotricitat hi ha dues fases prèvies que hem de tindre en compte: una que fa referència a la preparació de la sala i dels espais per part del/de la psicomotricista; i una altra que implica la preparació dels infants: sabates d’esport, , roba còmoda, etc. Per tal que això és lleve a terme s'han de donar una sèrie de condicions:

 - L'espai: La sala de psicomotricitat ha de ser un espai ampli, ventilat i lluminós. El terra és recomanable que estiga cobert amb PVC o de fusta, per tal d'evitar el fred. La temperatura ha de ser ambient.
L'espai ha de convidar al moviment i ha de ser confortable. És important que no hi hagen obstacles que impedeixen el moviment lliure dels infants.


- Temps: la durada de les sessions dependrà del grup d’infants i dels seus interessos i necessitats. Hem de tindre present que a l’etapa 0-3 són infants molt xicotets i que hem de ser flexibles i respectar els temps personals de cada xiquet/a. De totes maneres cada sessió hauria de tindre una durada de 30 minuts per a cada grup.

Pel que fa a la periodicitat de les sessions, seria recomanable un mínim d’una sessió a la setmana.

La diferència fonamental de la pràctica psicomotriu a les etapes 0-3 i a 3-6, no és un altre que la llibertat de moviment. Progressivament s’anirà passant d’una activitat psicomotriu totalment espontània i lliure a una més dirigida.